dijous, 2 de febrer del 2017

Padrins i Fillols







Un dijous més, els nens i nenes de primer, han visitat la nostra classe de 6è, per tal de fer lectura amb els seus padrins. 
Hem escollit un conte i hem triat un racó de l'escola per llegir tranquil·lament. 
Ens encanta compartir aquesta estona amb els petits de l'escola i fer de mestres.









dilluns, 30 de gener del 2017

Experiments 

Durant l'última setmana hem treballat el text instructiu a través dels experiments científics. Per parelles hem triat un experiment i l'hem dut a terme a la classe. Els resultats han estat diversos, però l' intenció ha estat la millor.
 

ELECIONS AL CONSELL D'INFANTS

Aquesta tarda escollirem els representants de l'escola Salicrú per al consell d'infants de l'ajuntament de Calella. Tots els candidats han presentat les seves candidatures i frisen per conèixer el resultat.
Molta sort a tots nou, Janna, Bruna, Àlex, Adrià, Lluc, Adriana, Júlia, Cels i Farah.
 

divendres, 30 de setembre del 2016

Hola a tothom!!!!

Aquests som nosaltres, els nois i noies de 6èB! com sempre amb un somriure i preparats per començar aquest curs com els grans de l'escola!!!



dimarts, 10 de maig del 2016

VERITAT O MENTIDA???


JÚLIA.
Un dia els meus pares em van regalar un conill, i li vaig Pluma. Jo estaVa molt contenta de que tenia un conill i al dia següent vaig anar a l'escola. Però mentre estava a l'escola el meu conill es va escapar i els meus pares van comprar-ne un de nou, però era diferent, perquè tenia els ulls blaus, una taca a l'orella dreta i era molt més petit. Jo em vaig creure que aquell era en Pluma. Al dia següent en Pluma que s'havia escapat va tornar i els meus pares el van amagar. Però després el conill que no era el Pluma també és va escapar, llavors em van donar el Pluma real, i un altre cop era diferent de l'altre. Al final em van dir la veritat.
Veritat o mentida?


PAULA.
Hola em dic Paula i ara us explicaré una història que potser m'ha passat o no. Quan era petita i tenia uns 6 anys vaig anar de vacances a no se on perquè mai me'n recordo d'on vaig de vacances. Vam anar a un lloc on hi havien molts mosquits. Per esmorzar estaven tots els mosquits pel voltant del menjar a la melmelada, a les torrades, etc... Jo no volia esmorzar perquè a mi em piquen molt els mosquits. vet aquí que em va picar un mosquit, i després un altre, i un altre, un darrere l'altre i no vaig voler tornar mai més allà. 

GURKIRT.
Hola em dic Gurkirt i quan era encara petit, amb uns 4 anys, estava jugant amb el meu germà, que tenia només 11 mesos. Aquell dia feia 4 anys. Després de menjar el meu pastís de xocolata tant bo... nyam,nyam...! Vaig posar-me a jugar i a saltar sobre el llit i al final em vaig caure en el moment que volia fer tombarelles. Al final on vaig acabar va ser el hospital i a sobre el dia del meu aniversari. Em vaig trencar una cama!



VANESSA.

Això va passar fa un any. Estava tranquil·lament a la meva habitació fen els deures i la finestra estava oberta i de cop un ocell va caure en el passadís de la meva casa. El meu pare i la meva mare van pensar a posar l'ocell en una capsa amb menjar i aigua perquè aguantés i quan passessin algunes setmanes el meu germà aniria a un veterinari a que miressin com estava el ocell i li van dir que tenia l'ala trencada. Quan el meu germà va tornar de portar l'ocell del veterinari em va dir que l'ocell estava viu i que es posaria bé.


LLUC.
Jo, crec que ja ho sabeu, però per qui no ho sap, quan tenia 2 o 3 anys, vivia a Vallgorguina. Tenia una casa de muntanya gegant d'aquestes que són de muntanya. Doncs un dia amb els meus pares, la Núria i en Lluís, vam anar a buscar un dolmen a un muntanya. Aquell dolmen es diu «el dolmen de les bruixes» perquè una història de Vallgorguina diu que en aquell dolmen cada 1 de Gener, les bruixes llençaven maleficis a aquell poblet de muntanya. Però també hi ha una història més coneguda i que si tu preguntes allà et diran que és de veritat i és que cada nit de lluna plena, les bruixes es reunien allà per llençar maleficis i esperits malignes a aquell petit poblet de muntanya... però no ens desviem de la meva història! La qüestió és que vam pujar la muntanya. En vam quedar allà tot el dia fins més o menys fins les sis. Sabeu aquelles fulles de pi que són tan punxegudes i primes? Doncs sumeu això a una muntanya super empinada. Per donar-se de lloros, no? Doncs jo vaig caure per allà tenim només 3 o 4 anys.

MARC P.
Un dia estava jugant a la meva habitació a la (play) a un joc de futbol i de cop se' m va acabar la bateria del comandament, quan tenia la bateria a tope i no s' havia si era un esperit. Quan vaig sortir vaig sentir un rot a l' habitació dels meus pares i vaig sortir corrents cap al menjador i quasi em caic per les escales. Al cap d' un rato van arribar els meus pares, i vam anar directe a dormir perquè era molt tard, i quan m' estava a punt de dormir vaig sentir que tocaven la porta, però al final em vaig dormir. Al dia següent em vaig despertar i llavors no vaig sentir res.



ADRIANA.
Quan era petita sortíem a la terrassa i el meu avi es va quedar dormint. La terrassa estava al davant del llit, aleshores el meu avi quan es va aixecar, com que estava la porta de la terrassa i la cortina era blanca però era fosca es a dir que no es veia res, es va donar un cop contra el vidre i nosaltres ens vam riure molt.
 
PAU.

Dissabte quan tenia 10 anys vaig anar al W arter borlat allà vaig pujar a la càpsula i també als ràpids.

JAN.
Fa quatre o cinc anys vaig anar a casa dels meus cosins a jugar, em vaig banyar a la piscina que hi tenien un tobogan regular que donava voltes i em vaig marejar. Llavors vaig picar amb el cap contra el canto de pedra i em vaig obrir el cap.


HÉCTOR

Va ser un dia a Granada, fa uns 7 anys. Després de dinar, el meu germà i el meu soci van trobar a l'habitació de la meva àvia una reina avispa. Van agafar l'esprai mata insectes i el matamosques van està com a mínim 25 minuts per matar-la. 

MARC V.
Quan era petit i tenia tres o quatre anys, m'havien fet una sorpresa grandíssima que era un gosset, un Pastor Alemany que tenia dos o tres anys. Al dia següent jo li volia donar de menjar, el mirava els ulls i veia quanta gana tenia i, també molta felicitat perquè li donava de menjar.  Després vaig anar corrents cap a la meva mare, i li vaig dir:
-Mama, li he donat de menjar al gos!-tot content li havia dit-
Llavors la meva mare havia anat corrents a veure com menjava el gos però cap d'uns mesos, el gos ja va començar a vomitar i fer diarrea, i el dia següent s'havia mort.